Estaràs d'acord amb mi en que la simple existència de qualsevol ésser viu implica que hi ha hagut una combinació d'àtoms que a la vegada formen mol·lècules i que a la vegada formen sistemes complexes cel·lulars que tenen la capacitat de replicar-se, de múltiples maneres, o de moure's, de créixer, d'interactuar amb el medi que l'envolta modificant-lo, amb capacitats perceptives del món exterior diverses i molt variades, també n'hi ha que es combinen entre individus per formar individus totalment diferenciats fruit de la mescla conjunta, n'hi ha que fins i tot tenen la capacitat de pensar, raonar, predir o fins i tot crear o ser conscients de l'existència de les coses o d'un mateix! Davant d'això només puc dir que una combinació d'àtoms que pot fer tot això no m'ha deixat mai de sorprendre i deixar-me impressionat, és pura màgia! 
Vist que hem buscat i rebuscat al cosmos i de moment no hem trobat res que s'hi assembli més enllà de la Terra, les condicions que s'han donat per aconseguir-ho no són gens fàcils 
i a la vegada són fràgils, no em queda més remei que treure'm el barret davant una meravella com aquesta, em costa imaginar res més impressionant i per tant li dono el meu màxim valor. 
Dit això em costa acceptar la descomposició d'aquest conjunt d'àtoms en quelcom inert, per les dificultats, desventures i casualitats que han portat a que arribessin a organitzar-se d'una manera tant sorprenent. 
També és cert que a nivell d'individu, la vida és un cicle i, per tant, comença i acaba, però a nivell global, sento el desig de perpetuar al màxim l'existència d'espècies i en la màxima diversitat possible, pel valor que li dono a tal meravella i les extincions d'espècies no ajuden a lligar un sistema en que unes espècies es necessiten a les altres per sobreviure. 
És cert que l'ésser humà ha contribuït molt a accelerar la desaparició de moltes espècies, al principi sense saber-ho, i ara hi ha més coneixement i se n'és més conscient de les espècies en perill d'extinció, de la importància que representen dins l'ecosistema global i de les conseqüències de determinats comportaments humans. 
Es continua actuant de manera inconscient posant en perill l'existència d'altres espècies però a la vegada mai l'ésser humà n'havia estat tant conscient d'això com fins ara i crec que ara és quan estem entrant un punt d'inflexió en la consciència humana a nivell global d'aquest fet. Fins fa poc es veia als ecologistes com quatre hippies carregats de collonades, un entrebanc pel progrés i la modernitat però han calgut les batzegades del canvi climàtic per començar a fer entrar en raó de què està passant i què estem provocant. Crec que a partir d'ara només ens queda millorar, es podia haver començat molt abans i no ha estat del tot així, però cal aprofitar aquesta empenta per seguir millorant les coses a partir d'ara. 
Que la desaparició sobtada de l'espècie humana acceleraria tot això? probablement, però també cal dir una cosa, sense l'espècie humana, ara mateix altres espècies probablement no existirien i s'han pogut perpetuar pel caprici i conveniència de la raça humana que n'ha pogut crear antídots o combinar antibiòtics per salvar-los o protegir-los dins la seva feblesa de la resta d'espècies, també l'home ha contribuït doncs a salvar espècies. 
No fa gaire uns científics americans van aconseguir no tant sols agafar una cadena d'ADN i modificar-ne un cromosoma concret sinó crear des de zero el genoma complert d'un bacteri unint-ne diferents parts clonades al laboratori! Això pot ser el primer pas per la recuperació de vida extingida, per exemple, o de la creació de noves espècies, impressionant! 
Però jo encara diria més, sense l'espècie humana, ara per ara la resta d'espècies estan condemnades, i m'explicaré: d'aquí uns 3500 milions d'anys (de fet abans i tot, amb uns 1000 o 1500 milions d'anys ja se'n notaran els efectes) el Sol haurà crescut massa com perquè la temperatura a la superfície de la Terra pugui acollir les formes de vida tal com les coneixem actualment. L'única esperança de supervivència que els queda és fer un viatge espacial i, ara per ara, l'espècie humana és la única que veig que pot treballar per contribuir a una salvació d'aquest nivell ja que no veig als ximpanzés ni als goril·les gaire posats en la intenció d'organitzar viatges espacials, de manera que per salvar tota aquesta màgica combinació atòmica que és la vida terrestre i les seves espècies, crec que no ens queda més remei que continuar treballant contribuint-hi i confiant en l'espècie humana.